Quatre ratlles sobre Plovien ocells, de Jocelyne Saucier.
Un llibre que mostra vides al marge sense fer-ne herois, ni reivindicacions, ni fracassos.
La discreció de viure i de morir.
👉 https://perecardus.substack.com/p/la-meva-lectura-de-plovien-ocells

Una petita crònica viscuda i sentida del concert d'Anna Andreu ahir al Paral·lel 62

https://perecardus.substack.com/p/quan-stendhal-es-va-presentar-ahir

He escrit una reflexió sobre salut mental, a partir dels casos d’Araújo i Buenafuente.
Privilegi o exemple? Potser el problema és qui no pot parar i per què.

Si et ve de gust, aquí:
👉 https://perecardus.substack.com/p/salut-mental-privilegi-i-exemplaritat

Un breu article sobre aquests anys que diem “per oblidar”. Sobre el dol, l’aprenentatge i com canvia la manera de mirar la vida després d’allò que no volíem viure.
Si et ve de gust llegir-lo amb calma, el comparteixo aquí:
👉 Un any per oblidar?
https://perecardus.substack.com/p/un-any-per-oblidar

Hi ha alguna cosa profundament desajustada en la manera com repartim el reconeixement professional. No parlo només de salaris, que també, sinó de prestigi social, de consideració, de relat.

En parlo en aquest petit escrit: https://perecardus.substack.com/p/un-prestigi-mal-repartit

Parlar és arriscar-se.
A vegades, també és mullar-se. 💦

https://perecardus.substack.com/p/on-hi-ha-un-peu-hi-ha-una-galleda

Un elogi de guardar, esperar i entendre

https://perecardus.substack.com/p/es-mes-important-el-rebost-que-la

Una petita teoria domèstica sobre encaixos inesperats entre la ironia i l’esperança

https://perecardus.substack.com/p/totes-les-olles-tenen-tapa

Avui he escrit un text especial.
No parla d’un cim ni d’una proesa, sinó de cent setanta-tres metres que serveixen per fer lloc a una absència molt gran.
De caminar abans de seure a taula.
De Nadal, de la mare i d’un paisatge que ajuda a respirar.

https://perecardus.substack.com/p/cent-setanta-tres-metres-dabsencia

Ací parlo d’un dinar de Nadal amb el pare i l’àvia, de noranta-cinc anys de dedicació silenciosa i d’un plat senzill que ho diu tot.

https://perecardus.substack.com/p/la-manera-de-cuidar-nos-encara

“El pare ho fa tot perquè tot sigui com tu hauries volgut. Nosaltres mirem d’ajudar-hi com podem. Ell se’n surt molt bé de fer de pare i de mare a la vegada. Amb un dolor terrible, però se’n surt. N’estaries molt orgullosa.”

https://open.substack.com/pub/perecardus/p/no-mincomoda-la-tristesa-mare?r=3o5jp0&utm_campaign=post&utm_medium=web&showWelcomeOnShare=true

Recordar no és una àncora, és un rem.
Aprendre a viure, mirar, conèixer i entendre en un món d’un sol ús.

https://open.substack.com/pub/perecardus/p/recordar-o-la-vida-dun-sol-us?r=3o5jp0&utm_campaign=post&utm_medium=web&showWelcomeOnShare=true

Que puguem caminar plegats, tu i jo i qui sigui, encara que sigui poca estona, que la cançó soni quan més ens cal...

Bon 2026!

https://open.substack.com/pub/perecardus/p/tots-els-meus-desigs-petits-domestics?r=3o5jp0&utm_campaign=post&utm_medium=web&showWelcomeOnShare=true

Vols saber què m'ha passat?

https://open.substack.com/pub/perecardus/p/el-risc-de-deixar-reposar-o-quan

Vivim, però sembla que no n’hi ha prou.
Cal fer, mostrar, explicar, demostrar.
Avui escric sobre aquesta vida que no en té prou de viure.

https://open.substack.com/pub/perecardus/p/la-vida-que-no-en-te-prou-de-viure?r=3o5jp0&utm_campaign=post&utm_medium=web&showWelcomeOnShare=true

Mirar no és innocent.
Cada mirada configura la realitat i el món a la seva manera.
Quina estem construint avui, entre tecnologia, comunicació accelerada i pensament fragmentat?
https://open.substack.com/pub/perecardus/p/mirar-no-es-innocent-lartefacte-amb?r=3o5jp0&utm_campaign=post&utm_medium=web&showWelcomeOnShare=true

En aquest racó de la galàxia, hi escric coses que em passen pel cap. Si ho voleu seguir, us hi podeu subscriure gratuïtament (o pagant molt poquet per llegir algunes peces més especials que hi publicaré aviat) https://open.substack.com/pub/perecardus

Segur que ho vols llegir?

https://open.substack.com/pub/perecardus/p/lexperiencia-mes-dura?utm_campaign=post-expanded-share&utm_medium=web

Un agraïment discret com el teu gest

Sobre les persones que hi són quan el món trontolla, sense fer soroll, sense demanar res.

He escrit sobre això: https://open.substack.com/pub/perecardus/p/un-agraiment-tan-discret-com-el-teu?r=3o5jp0&utm_campaign=post&utm_medium=web&showWelcomeOnShare=true

I si els nostres referents no fossin els que criden més fort?
Una petita reflexió sobre a qui escoltem, per què, i què diu això de nosaltres.
https://open.substack.com/pub/perecardus/p/els-meus-influencers?r=3o5jp0&utm_campaign=post&utm_medium=web&showWelcomeOnShare=true